Manera de declarar-se nº3: la llista de motius que et justifiquen perfectament o "el mètode del científic"

Si declarar-te et posa et posa els nervis de punta i tens por del que pugui pensar l'altra persona mentre estiguis parlant... Potser hauries de provar el mètode de declarar-se nº3. Veureu. El primer dia del viatge que vam fer amb les dues professores i altres vint companys de diferents cursos d'ESO a Irlanda, vaig començar a caure en els meus sentiments reals vers ell. I em vaig començar a posar nerviosa: "li haig de dir, però com!?". No vaig pensar en altra cosa en les tres hores d'autobús que vam tenir des de l'aeroport fins al poble on ens trobaríem amb les famílies que ens acollirien...

Sempre m'he considerat una persona de pensament racional, de manera que intento aplicar la lògica i busco la manera més senzilla de fer les coses, donant molts d'arguments a favor del meu raonament per guanyar-me el suport de la persona a la qual li estic exposant els fets. És a dir, tinc una ment "científica".

Vaig anar donant-li voltes i més voltes mentre tenia el cap recolzat a la finestra del costat del meu seient, mirant el preciós paisatge verd i frondós d'alguns dels boscos d'Irlanda, i amb la meva amiga i companya de classe dormida sobre la meva espatlla esquerra. La gent sempre em diu que sóc una persona serena, a la que mai han vist perdre els estreps i a la que sempre se la veu tranquil·la davant de qualsevol situació. Doncs bé, diguem que en aquell moment vaig estar a punt de trencar aquesta imatge de tantes temors i paranoies que assaltaven el meu cap. Per fora calmada. Per dins, una bomba de rellotgeria.

Però a quina conclusió vaig arribar després de tant d'esforç en trobar una solució? (Aquesta seria la primera de moltes, repeteixo que és dels primers dies en que me'n adonava de que m'agrada.) Doncs que havia de mirar de treure-li importància a l'assumpte... Racionalitzant-lo i buscant arguments a favor meu. La intenció és bona, el mètode no sé si tant.

Així que la Manera de declarar-se nº3 tracta sobre expressar els teus sentiments com si no fos res de l'altre món i donant arguments a favor del que estàs explicant, que et donin la raó. Si no ho heu entès encara, guaiteu:

- Escolta, ****, t'he d'explicar una cosa.- serenitat i serietat, quasi podríem dir professionalitat-

- T'escolto Núria- amb aire divertit-

- Vull explicar-t'ho amb la màxima normalitat possible. I tinc tres raons per fer-ho:

 - 1a: Estar nerviosa i tartamudejar està molt vist. És un tòpic de les pel·lícules per adolescents. I ja saps que jo sempre intento anar en contracorrent...

- Si si - es riu-

- 2a: La meva millor amiga m'ha demanat moltes vegades consell sobre el tema, i sempre li he dit que s'ha de llençar a la piscina sense por, que no li han d'importar les conseqüències. Si ara a mi em fes por explicar-t'ho, o m'ho callés seria una hipòcrita. I si hi ha alguna cosa que més odio a part dels mentiders o els feixistes són els hipòcrites.

- Sep, t'ho he sentit molt a dir.

- I tercera i última raó: tu t'hi veus implicat. Així que et mereixes conèixer els meus pensaments perquè t'afecten en part.

- Em... D'acord.- arribats a aquest punt potser el tindreu una mica "acollonit".-

- D'acord doncs. Crec que no val la pena donar-li és voltes, perquè sé que tu no ets molt de paraules complicades i ens serà més fàcil pels dos que t'ho deixi anar tal qual. T'estimo.

Ho veieu? Lògica i pensament racional pur i dur, amb arguments que no es poden rebatre. Mare meva... Seria una declaració tant pròpia de mi que... Bé, el cas és que no es molt tendra que diguem i més aviat sembla que estigui a classe de química seguint un fil de raonaments per arribar a l'arrel de l'assumpte i buscar-li una explicació! (Ei però almenys sé que li encanta The Big Bang Theory!) I tampoc és això així que... Seguiré pensant Mil i una maneres de declarar-se (no literalment és clar!)

"El mètode del científic", i ja de pas us recomano molt molt molt la cançó "The Scientist" de Coldplay. Simplement, preciosa.