La primera, o la
segona o tercera, llum del dia irromp a l’habitació i em fa obrir els ulls
mandrosament. Un enorme badall acompanyat d’un estirament general de braços i
cames declaren oficialment que estic desperta.
M’incorporo i
miro al meu voltant mentre em rasco el cap. Records de la nit anterior em venen al cap:
el passeig per Nova York, el patinatge sobre gel, la compra improvisada al súper
minúscul, el bany que ens vam fer, la pica-baralla absurda i la posterior... Reconciliació.
Sí Senzillament una jornada perfecta. Què ens tindrà preparat avui el destí?
Miro al meu company, com dorm tant feliç i tranquil, de boca terrosa, amb una expressió dolça a la cara. Té el cap enfonsat entre els dos braços creuats i el cabell despentinat amb un divertit remolinet. El seu dors puja i baixa lentament, amb una respiració profunda.
Se m'escapa un somriure i no puc evitar pensar en immortalitzar la imatge. Està tant teeendre!
M'aixeco del llit, encara desvestida, i em poso la primera peça de roba que trobo penjada darrere la porta del bany: la polèmica suadora.
Rebusco entre els meus pantalons i trobo el mòbil. Un somriure de satisfacció acompanya la troballa i ràpidament em dirigeixo de nou al llit. Igual. Com si no m'hagués mogut ni... Hagués ensopegat amb una de les cadires de la taula rodona.
M'apropo sigilosament les últimes passes, si més no per no ensopegar amb res aquest cop. I faig la foto. Aix que mono que està!
Deixo el mòbil a la tauleta de nit i m'inclino damunt del llit per fer-li un petó a la galta visible. Però just just juuust quan ja estic al llit i a mig pam de l'objectiu, un somriure entremaliat apareix en aquells llavis entre-oberts. I abans que pugui reaccionar, els braços es descreuen i m'atrapen.
El noi estufa acaba al meu damunt. No entenc res. Però què coi? Si estava dormint tant plàcidament! Serà que no he estat prou sigilosa? D'acord que he tirat una cadira pel terra però dins del soroll que podria haver fet...
- Sí, ha estat la cadira- es riu-
- C-com has...? Estava parlant en veu alta un altre cop?- obro molt els ulls i la boca, posant cara de sorpresa-
- Estaves parlant en veu alta un altre cop- deixa anar una riallada alegre i recolza el front sobre el meu-
- Oh- pujo la mirada i la centro en els seus enormes ulls verds, a dos centímetres dels meus- Jeje- somric exageradament-
- Bon dia- em dóna un petó als llavis i inspira profundament- ens faran fora d'aquí una hora! Són les onze! Espavilem-nos per dutxar-nos i esmorzar el que vam comprar ahir!
- D'acord!- assenteixo amb el cap i accepto la mà que m'ofereix per aixecar-me d'una revolada del llit-
Un cop de peu, penso. Una sensació de neguit comença a aflorar en el meu interior i, inconscientment, també començo a jugar amb els punys de les mànigues de la suadora.
- Ei Núria, què et passa?
- Quan marxem de l'hotel, què? On anirem? Què se suposa que ha de passar?... Quan tornarem a casa...?
Li enganxo el temor i també es mostra preocupat:
- No ho sé... M'he despertat pensant en això, justament.
- A veure. Repassem. Més o menys quantes hores hem estat fora en cada ocasió, des de que ens passa això?
- Núria...-somriu tímidament-
- Ho dic molt seriosament! Hem de repassar-ho! Si ens passem més estona de la que sempre hem estat, podria ser que finalment hagués parat! Aleshores hauríem de...
- Núriaaaa...- es riu-
- Què passa?- em creuo de braços-
- Et semblaria bé senyoreta meva que em vestís primer, abans de parlar de res? Perquè com vostè pot veure, vaig totalment nu.
- Ostres es veritat!- em començo a riure i em tapo la rialla amb les mans- Jo també em vestiré! Que sota d'això no porto res.
- Sí, i quan més ho diguis més ganes em vindran de treure't la maleïda suadora.
- Au vaaa! Que no t'ha fet res la pobra suadora.- m'apropo i l'abraço. Li faig un petó a l'espatlla i me'n vaig al bany a agafar la meva roba.-
- No... Si no ho deia per això...- diu amb veu insinuant per darrere meu i jo em ric.-
Al cap de deu minuts, ja estem vestits i asseguts, repassant els altres viatges involuntaris, per dir-ho d'alguna manera. Ell s'ha assegut en una cadira de la taula i jo al llit, amb les cames creuades i amb un coixí a la falda. Mentrestant anem esmorzant les galetes salades i la llet amb cacau.
- Un dia. Jo voto perquè de mitjana hem estat un dia just.- suca una galeta i se la menja- Com et pot agradar fer barreges tant rares?
- Doncs jo no ho crec. Jo diria que menys. Segons els meus càlculs hauríem de tornar per l'hora de dinar. I m'agrada barrejar dolç amb salat perquè quan s'ajunten els dos sabors s'intensifiquen l'un a l'altre.- suco una galeta salada i me la poso sencera a la boca.-
- Molt bé. Doncs farem una cosa. Continuem tant tranquils i sense preocupar-nos fins les dues de la tarda.- faig una ganyota d'inseguretat al sentir això de no preocupar-nos... - Núuria. Sense preocupar-nos va.
Al veure que segueixo igual, deixa la galeta que tenia a la mà a la taula, s'espolsa les mans i s'aixeca. S'apropa fins a seure's amb mi i m'abraça per darrere:
- Vaaa dona, no tinguis por. Jo també estic espantat. Però no ens podem alarmar abans d'hora! No pensis més enllà de les dues!
- Però i si...?
- Però i si res!- m'interromp i m'estreny amb força, recolzant el cap en la meva espatlla esquerra, parlant-me ara a l'orella, amb veu tranquil·litzadora.- Si veiem que a les dues i escaig no passa res, passem el límit a la tarda-nit, que és pel que voto jo. D'acord?
- D'acord... Però si no...?
- Mira que ets tossuda eh!- es riu-
- No puc evitar intenta prevenir-me a tot- m'encongeixo d'espatlles-
- Doncs si no passa res d'aquí al límit establert, jo me'n cuidaré de tu. Tornarem de la manera que sigui. Trucant a qui sigui o parlant amb qui sigui.
- Els nostres pares no ens creurien.
- Són els únics dels que podem estar segurs que ens ajudarien. Ja trobaríem la manera de que s'ho creguessin.
- Està bé...- sospiro i m'estiro al llit.- D'acord. Estic tranquil·la.
- Així m'agrada- somriu satisfet.-
S'aixeca i recull l'escampall de l'esmorzar, a la vegada que s'acaba les últimes galetes per no haver-les de tirar.
- Vols?- diu amb la boca plena-
- No, gràcies!- s'encongeix d'espatlles i es posa l'última galeta a la boca. A continuació ho tira tot a les escombraries- En fi... Ens posem en marxa?
- Som-hi!- m'aixeco d'un bot, repasso amb la mirada l'habitació, agafo el mòbil de la tauleta de nit i accepto el braç que m'ha ofert per sortir junts d'aquí.-
- A veure què ens té preparat el destí!